M'assento en silenci, ulls closos, només el frec subtil de l'aire que
entra i surt del meu nas, dels meus pulmons, de les meves cèl·lules...
...i sento i se que aquest aire és el mateix que l'alè
putrefacte dels que odien, dels que critiquen, és l'alè pestilent d'haver
menjat all, de tenir l'estómac malalt, de dir mentides...
...és l'alè flairós de la gata que m'acompanya, el de les
persones sanes, de les pures, de les que han menjat espècies flairoses...
...aquest aire és totes les pudors pútrides impensables, de
desfetes, de fermentacions i de velló resclosida...
...és totes les fragàncies de terra de bosc, de flors diminutes de primavera, d'aire
humit, de tramuntana seca, d'orella de gos, de suor de cavall feliç, de perfums,
de fum de llenya de pi, de vapors d'eucaliptus, d'olor de riu, de mar, d'aire
fresc de muntanya, olor de pell acabada de dutxar, olor de llençols nets...
...i tot això sóc jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada