Ara soc a terra arraconat, fet malbé, el marc pelat,
despintat...he perdut aquella glòria daurada i jo diria que encara se’m nota
que tinc estil.
Quan em veig en els
altres miralls que tinc a prop senzillament ho sé. Soc vell però encara soc elegant,
soc el més gran de tots: jo agafo cossos sencers, habitacions senceres, les hi
dono grandària, a més i què si ja soc vell? Potser encara soc a temps que una
mà em recuperi i si no tan és, jo continuo sobrepassant el temps de molta gent,
de moltes mans i continuo observant des de la meva gràcia i ja puc dir que he
vist quasi de tot encara que ara estigui en un racó oblidat. Fins i tot estic a
gust amb el que m’envolta.
Aquí les parets
també son velles i estan despintades, els vidres, alguns de colors, es veuen
bruts i gastats. Tot i això cada dia surt el sol per aquestes finestres i
alguns dies a l’any aquests raigs fins i tot m’arriben a mi, m’escalfen i
m’envelleixen encara més: m’envelleixen “amb dignitat”.
Fa temps que la meva
única feina és veure el pas dels dies i fa temps que cap humà se m’ha acostat.
Ara només em queden els records.
