diumenge, 17 de març del 2019

A PUNT


Caputxina.


Encara és hivern, 

però una primavera rabiosa despunta...


La plenitud ja és.

Frèssia.

Silene.
Iris blau.

diumenge, 4 de febrer del 2018

SIMBIOSI

Tarda de diumenge plujosa.

Repasso fotos. Colors de tardor amb brots tendres arrapant-se fortament a  la paret. 

Magnífic intercanvi, la planta es pot enfilar i la paret te ombra.




dilluns, 29 de gener del 2018

VOLAR


Ai quins amics. Quin regal!, gràcies.

A l'aigua hi podem nedar, a la terra hi podem caminar.

Al foc ens hi podem escalfar i aquí podem sentir la sovint molt forta tramuntana, però i si poguéssim volar com els ocells jugant amb les corrents d'aire, sense cap aparell...?



dissabte, 23 de desembre del 2017

PRIMER PLAER DEL DIA

Obro els ulls, estic viva i ja punteja una mica de claror.

Els meus peluts dormen plàcidament ...

I jo assaboreixo el meu segon plaer del dia...
i em sento agraïda. 


dissabte, 6 de maig del 2017

LLETEROLA I MARIETA

Conviuen tranquil·lament,
 bellesa al mig de tota la merda que ens envolta...
I tot és i expressa  la mateixa essència.


diumenge, 27 de novembre del 2016

RESISTIM

Tardor difícil. I malgrat tot els meus ulls encara s'emocionen,
encara s'arrapen a la bellesa que connecta amb l'ara i aquí.

Darreres fulles de magraner a la tardor.



diumenge, 2 d’octubre del 2016

UN CONTE, O NO.


El roure






Avui una ànima propera m'ha explicat un conte, o no.

Abans, a pagès, quan hom es moria l'enterraven directament fent un clot a terra prop de la casa.

Sembla ser que quan hi havia un "matrimoni ben avingut" i un es moria als pocs dies de l'altra, els enterraven junts i d'allà en sortia un magnífic roure i una fantàstica alzina i aquí els tenim, testimonis d'un gran amor, ben junts però respectant els seus espais, aprofitant el vent per apropar-se més i acariciar-se suaument mentre des del seu amor continuen alimentant i acollint  a tots els éssers que per atzar (?) s'hi apropen.

El roure i l'alzina formant junts una extensa copa.