dissabte, 7 de març del 2015

HORTÈNSIA D'HIVERN

He trobat aquestes branques tan maques i...
Bergenia crassifolia i branques plenes de líquens.

Bergenia crassifolia i branques plenes de diferents líquens.

dimecres, 25 de febrer del 2015

SOMNIO?

Jo diria que m'he despertat però miri on miri...pèl, més pèl, potes, orelles, morros, bigotis...
potser m'he mort i he anat al cel dels gats!.










dissabte, 7 de febrer del 2015

dimecres, 28 de gener del 2015

SOBRE ELS PERILLS.

REFLEXIONS
SOBRE ELS PERILLS.

Els perills no s'estalvien eliminant-los només,  s'estalvien sobretot parant atenció.

Una simple pedra al mig del camí pot donar moltes possibilitats; puc ensopegar-hi i fer-me mal, però el problema no és que la pedra estigui al mig del camí, és que jo badava! i sí que la puc arraconar perquè un altre no hi ensopegui, però si la hi deixo potser també un altre se n'adonarà i simplement en passarà de llarg; un altre potser ensopegarà i s'adonarà que no estava atent...en principi una pedra no té massa importància, el mal serà petit.


Però la por al que pot passar ens porta a coses més significatives. Hom té por que li entrin a casa i se'n fa presoner posant barrots a totes les finestres amb només una única porta per entrar i sortir (?).

Hi ha qui li fan por les serps i les mata. Quina culpa hi tenen les serps? Amb la seva existència controlen també la població d'altres espècies animals.

Una planta té espines i hom la talla perquè ningú  s'hi punxi, o arranca un arbre perquè ningú no s'entrebanqui amb les seves arrels i em perdo la seva bellesa, la seva presència...

Vacunes per no estar malalts, i si que ens estalvien passar aquella determinada malaltia però de passada se'ns omple el cos de metalls (el problema no son els virus que ens inoculen) que ens provocaran a la llarga altres problemes i ens estimularan tan el sistema immunològic que al final deixarà de ser efectiu. Ah i de passada ens perdem aquell plaer de quan estàvem malalts de petits i havíem de fer llit , gaudint dels petits sorolls llunyans, els moments esperant la mare o l'àvia que et portessin la sopa al llit, d'aquells puntets de llum que entraven a través de les persianes i que feien un recorregut per l'habitació...i mentrestant creixíem i el sistema immunitari es reforçava sobretot pel fet de sentir-nos cuidats i estimats.

I casc per anar  en bici, i cinturons de seguretat, i assegurances per si de cas...total, la cultura de la por al que passarà i tot pensant en el futur ens anem estrenyent el present, i pensant en tots els " i si..." ens perdem la vida d'ara mateix.



I puc parlar des d'una vida "privilegiada" en una zona malgrat tot també "privilegiada" perquè l'excés de por només porta que a l'odi, a les guerres, la fam, el malestar...i aquí en tenim una altra de guerra, no la que interessa a les empreses armamentístiques sinó a laboratoris, alimentació, assegurances, bancs, telecomunicacions, tèxtils...que intenten per tots els mitjans fer-nos sentir carregats de NECESSITATS I DE PORS i que treballem només perquè ells es puguin anar enriquint per poder cobrir les seves necessitats i també les seves pors...

Jo no vull jugar a això! 

Jo només vull viure i que em deixin tranquil·la i si em trenco el cap per haver badat, és el meu problema, serà que ha arribat la meva hora.

dijous, 22 de gener del 2015

ARRIBA LA TRAMUNTANA.

L'Albera amb barret: va entrant la tramuntana...


 Santa Magdalena; al fons el Canigó comença a treure el nas entre els núvols, ben nevat.

I així queda la tarda , neta i plena de llum amb la visió clara de les muntanyes, parets quotidianes de casa nostra.