El roure |
Abans, a pagès, quan hom es moria l'enterraven directament fent
un clot a terra prop de la casa.
Sembla ser que quan hi havia un "matrimoni ben avingut"
i un es moria als pocs dies de l'altra, els enterraven junts i d'allà en sortia un
magnífic roure i una fantàstica alzina i aquí els tenim, testimonis d'un gran
amor, ben junts però respectant els seus espais, aprofitant el vent per apropar-se
més i acariciar-se suaument mentre des del seu amor continuen alimentant i
acollint a tots els éssers que per atzar (?) s'hi apropen.
El roure i l'alzina formant junts una extensa copa. |